Text escrit per Josep Vicent Boira Maiques, Secretari Autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, en la Generalitat Valenciana.
En aquest segle XXI on bona part de la nostra vida gira al voltant de la globalització, hi ha un altre fenomen que passa més desapercebut, el de la vertebració territorial. Algú podria pensar que són elements contraposats i assumir que, en un món global i ultraconnectat per xarxes informàtiques i digitals, no és precisa una vertebració dels territoris, tant entre si com amb als seus veïns. Jo diria que ara, més que mai, per poder competir en un món global és més necessari que mai una autèntica vertebració regional.
Hui en dia la competència comercial real ja no és amb el teu veí. En realitat, aquest ha esdevingut el teu aliat. No podem oblidar exemples molt propers als valencians, com per exemple la fabricació d’automòbils. Som un país capdavanter en la fabricació de cotxes, i més encara en l’exportació de vehicles a tot el món. Per això, hi ha una xarxa de ports per on s’exporten a l’any milers de vehicles, sense la qual la competitivitat de la indústria seria molt menor.
És a dir, sense un territori vertebrat i connectat no serem mai, en aquest món que s’apunta, competitius com a potència econòmica, i no només en termes productius, sinó també en altres tant diversos com el turisme o l’agricultura. Sense les connexions aeroportuàries o viàries, ni els turistes poden arribar ni podrem ser el rebost de fruites i verdures de tota Europa.
Açò ho tenen molt clar a Brussel·les, al cor financer i polític de la Unió: sense les connexions competitives entre els 27 països de la Unió Europea, la nostra competitivitat davant els BRICS o altres mercats no té cap futur. Necessitem una vertebració europea global que permeta les connexions territorials entre les regions, evitant que mentre uns territoris tenen un nivell molt elevat de connectivitat, altres som un coll d’ampolla per a tot la xarxa europea, com passa amb el Corredor Mediterrani. I és ací on una visió regional i interregional a escala espanyola és tan important.
La Comunitat Valenciana, segona autonomia més exportadora i un dels principals nodes de transports a escala estatal, ha presentat recentment el dictamen “El futur del mecanisme connectar Europa” en veu del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana al Comitè de les Regions europeu. Jo he tingut l’honor, des de la Secretaria Autonòmica, de participar en la proposta com a expert nomenant per la Generalitat Valenciana. Aquest dictamen, aprovat en primera instància en juny, expressa a les institucions europees la necessitat de continuar invertint per construir una autèntica xarxa de transports eficient, xarxa que, en el nostre cas, té al Corredor Mediterrani com a emblema. I per altra, s’ha traslladat al Comitè de les Regions la necessitat d’un canvi en la visió i en la gestió a l’hora de planificar les infraestructures i les inversions per part dels governs estatals. Cal reivindicar una visió eficient de les inversions, amb més participació de les regions, abandonant, en el cas espanyol, la visió radial i construir una visió propera a una autèntica xarxa de transports que connecte els pols de població, els nodes logístics i els centres de producció econòmica. En aquest nou pla d’infraestructures per a Espanya, la visió de les autonomies és fonamental perquè permet detectar problemes que des d’un despatx ministerial a Madrid es desdibuixen, com és el cas de la ciutat de València i el túnel de Serreria o la connexió Valencia a Castelló.
Competim en un món global, tant dins de la Unió Europea com cap a fora. Necessitem millors infraestructures i un major finançament per construir-les, més participació de les Comunitats Autònomes, més sensibilitat per cooperar per part de l’Estat, una visió transversal de les infraestructures, una ordenació dels eixos de transports coherent amb l’ordenació territorial que, no ho oblidem, és una competència constitucional exclusiva de les autonomies.
Hem alçat la veu a Brussel.les per a que les necessitats dels valencians siguen escoltades i, sobretot, puguen ser finançades per les institucions europees. Volem i necessitem infraestructures vertebradores i útils dins d’un nou pla estatal que abandone velles concepcions i que atorgue major importància a la rendibilitat, eficàcia i retorn de les inversions. No sols serà bo per als valencians. Espanya i Europa se’n beneficiaran a curt i sobretot a mitjà i llarg termini.